El juliol de 1263 té lloc la Disputa de Barcelona entre el jueuconvers, Pau Crisià, de l'ordre dominicana, i el presigiósrabí de Girona Mossé Ben Nahman, conegut també com a Nahmànides. Ordenada i presidida per Jaume I, que actuacoercit per Ramon de Penyafort, fi de l'executor de la políticapapal d'intolerància envers els jueus, la disputa no preténsinó mostrar la superioritat moral del crisianisme i forçar laconversió del rabí i de tots els jueus de Catalunya. Josep M. Quintana exposa fidelment aquest fet real i s'endinsaen la ficció per mostrar com, de manera subtil, Ramon de Penyafort actua sobre la consciència del monarca. Així, envolta la disputa d'una sèrie de fets de naturalesa criminalque, amb una trama plena d'intriga, expliquen l'acitud d'unasocietat feudal, profundament anisemita, que lluita per afirmarels seus privilegis.
