Amb un cordill de canem

La miséria terrenal, la soledat, la joventut, la bellesa, la naturalesa o la mort: com en un joc de l'oca inevitable, l'autor juga a aquesta Can Çó de la terra sabent que no li será permés de fer trampes al solitari. Li-Tai-Po i Mahler juguen amb ell: i tots tres, amb la serenor lúcida i ingrávida que correspon, s'aguanten els pantalons amb un cordill de cánem.