La correspondència entre el poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) i l'artista Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) conforma unadocumentació íntima excepcional que permet conèixer l'extensa iintensa relació d'amistat i de col·laboració entre dos dels gransreferents de l'avantguarda artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX. El desembre del 1950, després d'haver inauguratla seva primera exposició individual a Barcelona, Antoni Tàpiesmarxava a París, becat per l'Institut Francès. El 15 de desembre de1950 escrivia al seu amic Joan Brossa per explicar-li les sevesprimeres impressions de la ciutat i comentar-li com era d'importantper a ell la seva amistat. És la primera de les cartes queconstitueixen l'epistolari entre els dos creadors format per 32documents que van del 1950 al 1991. Les cartes són un ric testimoni de la fascinació per París, l'atmosfera asfixiant del franquisme, eldescobriment de l'amistat i l'admiració mútua en un moment clau del'evolució de l'obra creativa del poeta i del pintor. Estimulats, entre d'altres, pel poeta i crític brasiler João Cabral de Meloabandonen el neosurrealisme de Dau al Set i cerquen un nou realismecrític que conduirà a la poesia rasa i essencial de Brossa i al'informalisme matèric de Tàpies. La crisi i la fi de la sevacol·laboració a la revista Dau al Set, l'èxit internacional del pintor o la seva fraternal empremta creativa en llibres d'artistaindispensables com Novel·la (1965) o Fregoli (1969), són alguns delsfets que relata aquesta correspondència, fins ara inèdita en la sevatotalitat, que compta amb un rigorós estudi introductori i una acurada edició i anotació del crític i assagista Manuel Guerrero Brullet.
