Perquè els que escriuen la historiografia oficial són els vencedorsd'un combat que oposa tenaçment idealistes i materialistes. Amb elcristianisme, els primers van accedir al poder intel·lectual per vintsegles. Des d'aleshores han afavorit els pensadors que treballen en la seva línia i han fet desaparèixer qualsevol empremta de filosofiaalternativa. D'aquí ve que s'hagin amagat els cínics, els cirenaics, els epicuris, els cristians hedonistes, els agn. stics llicenciosos, els germans i germanes del Lliure Esperit, els llibertins barrocs, els Ultres de les Llums, els utilitaristes francesos i anglosaxons, elssocialistes dionisíacs, els nietzcheans d'esquerra i altres orebotits. Aquesta Contrahist. ria -que constarà de sis volums- explical'aventura dels vençuts, de la seva saviesa feliç, del seu pensamentbrillant, del seu art de viure -de viure bé. De viure millor. Enaquests dos primers volums ens mostra, entre altres, que elspresocràtics no van existir, que Plató aspirava a un immens acte de fe de les obres del materialista Dem. crit, que Epicur no és pas unpoltre, que més d'un mil·lenni d'agnosticisme llicenciós travessal'Edat Mitjana passat pel turmix de la historiografia oficial, quel'epicureisme dura més de cinc segles, que existeixen un bon grapat de cristians hedonistes i que Montaigne no ha escrit sinó que ha dictatels Assaigs, cosa que canvia tot el sistema de l'obra.
