Josep Maria Sala Valldaura ens ofereix una panorámica del teatrerepresentat a Catalunya al llarg de deu segles, des de l Edat Mitjanafins avui. Per assolir aquest repte combina dos métodes d estudi: lun, que posa l accent en la «representació», analitza la dramatúrgia, la teatralitat dels espectacles, les festes o les cerimónies, sensetenir gaire en compte l existéncia d un text literari, l altre, apartir de la noció de «literatura dramática», posa en primer pla elfet literari. El llibre no planteja cap escissió entre el teatre antici el modern, si bé dibuixa tres fases cronológiques en la história del teatre a Catalunya: un període de teatralitat no literária, quearriba fins a les acaballes del segle XVI, la professionalització d un teatre a la italiana, que es difon i comercialitza en castellá fins a mitjan segle XIX, i els darrers cent-cinquanta anys, quan es recupera el catalá sense abandonar el castellá i quan tornen els espectaclesde carrer.
