Inspirada en el mite d'Antígona, l'obra més célebre de Jean Anouilhsubverteix els codis de la tragédia homónima de Sófocles. Abandona ellirisme majestuós i l'aura atávica dels personatges per situar-los enuna dimensió quotidiana i centrar-se en les seves pulsions internes. Escrita durant l'ocupació alemanya de Fran Ça, la rebel·lia d'Antígona, enfrontada al seu oncle Creont, ha estat rebuda com una al·legoria de la resisténcia. Jean Anouilh (Bordeus, 1910 - Lausana, 1987) és probablement eldramaturg francés més representatiu de la seva generació. Fill d'unsastre i una violinista, cursa estudis secundaris a París i ben aviatcomen Ça a interessar-se pel teatre. Un vespre de 1928, meravellat per la representació de Siegfried de Jean Giraudoux, decideix consagrar-se a l'escripturateatral i poc després abandona els estudis de dret que havia comen Çat. Autor d'una prolífica producció dramática, autoclassifica les seves obres segons la gran diversitat de registresi tonalitats que van del pessimisme moral de les«peces negres» a l'humor i la fantasia de les «peces roses» passantpel domini de l'arquitectura teatral de les «pecesbrillants». També dirigeix algunes de les seves própies obres, ésautor d'adaptacions teatrals i treballa com a guionistaper al cinema i la televisió. El 1980 és el primer guardonat amb el Gran Premi del Teatre de l'Académia francesa.
