Mira, ja neva!, criden amb alegria. Com que aixó no passa mai, laprimeraneu és genial. Enmig de la gresca (batalles de boles de neu, curses, ninots), en Juliá coneix la Laura, una noia especial que dibuixafiguresprecioses en blocs de gel. Es divertit. Peró la tempesta no se'n va i, encanvi, se'n va la llum i el teléfon, el poble es queda aïllat icomencen lesbretolades i les desgrácies. Els nervis. La por. La Laura ha citat en Juliá a la Paret de Gel, als límits de la població, camí dels barris marginals on maino va ningú. Li vol ensenyar les seves figures. La tempesta no para, no s'hiveu, els peus s'ensorren, cada vegada costa més caminar. Se sent unmotor, veus que criden. Sang Borda un gos. Res no és el que sembla sota laneu. Qualsevol es pot perdre, més d'un hi pot trobar la mort.
