Al bosc, neixen les plantes, arriben les pluges i els incendis, i detant en tant se sent l'eco d'una destral, com si marqués el ritmed'uns poemes que volen fixar les coses que ens importen abans de latempesta definitiva. En aquest escenari, que és real i figurat, sesenten les veus de la natura i les ombres dels poetes i pintors quel'han celebrat abans. Passen les estacions, però sempre queden elsrecords d'una vida viscuda, com un eco que ressona i que adverteix dela tempesta, perquè com diu un vers del llibre «tot avança lleumentvers la claror i la mort». Tant és d'on ve la boira i quin miracle empenyl'olor del romaní: la nit raspalla els núvolsi les gotes de pluja s'arrengleren als ràfecs, transparents i rodones, condemnades a caure. No cal saber res més de tantes coses gràcils, perquè en aquest instant només això és veritat: tot avança lleument vers la claror i la mort. Llibre de poemes. Pròleg de Jordi Llavina
