No pots buscar en el blau

Wittgenstein, separant-se de la tradició, no va practicar mai unafilosofia narrativa, discursiva o argumentativa, sinó que hi emprà elcomentari breu, l'observació lacònica, l'exemple o el contraexemple, l'apotegma, l'aforisme... I aquesta manera trencada d'escriure no sols genera el problema de com llegir els seus escrits -una lectura lineal no n'és mai aclaridora-, té també la conseqüència que no es potpresentar la seua filosofia fent servir el seu estil. Si es volexplicar Wittgenstein, és indefugible adoptar un format narratiu, discursiu i, de vegades, argumentatiu, és a dir, cal serwittgensteinians no a la manera de Wittgenstein.