El meu dia a l'altre país és, segons diu el subtítol, «una història de dimonis». I, efectivament, en aquest relat breu s'explica la història d'un possés, però «posseït no només per un dimoni, sinó per diversos, molts, fins i tot incomptables». El narrador, jardiner de professió, rememora una època remota de la seva vida en què la seva condiciódemoníaca el va convertir a ulls dels habitants del poble en un tipusmarginal, en l'inadaptat que vivia en un antic cementiri i els aterria en idiomes incomprensibles amb la seva xerrameca insultant i lesseves diatribes contra la creació, tot i que, de vegades, tambéproferia sobtats oracles que eren ben rebuts pels seus paisans. Lamirada atenta que li dirigeix un bon espectador, per més detalls, unpescador, l'allibera dels dimonis i desencadena un moment epifànic detransformació, de superació d'un llindar de consciència -leitmotiv del'obra handkeana-. Aquí comença l'inici del viatge, després de creuarun llac, cap a l'«altre país», on romandrà un dia i, si bé no compleix l'encàrrec del pescador, la jornada li proporciona renovada alegriade viure. Tot i això, la seva nova existència sense màscares nidimonis desencadena en l'alliberat recels i dubtes. Perquè, encara que l'exorcisme li permet reintegrar-se a la comunitat, ¿no ha perduttambé el seu poder indispensable de rebel·lió, la «naturalesaindestructible i resistent del seu ésser» Rememorant, senseesmentar-lo, un relat recollit a l'Evangeli de sant Marc, en què Jesús allibera un posseït per mil dimonis anomenats Legió, Handkereflexiona subtilment, amb ironia, sobre la seva trajectòria com aescriptor, des de l'etapa de la bogeria, quan escrivia a contracorrent textos transgressors que de vegades rebien respostes irades, i sobrela seva etapa actual, després d'haver rebut el Premi Nobel, com aescriptor distingit i, en part, neutralitzat que, potser, ha perdut el poder de sacsejar consciències.
