Es pot parlar dÆautisme de moltes i diferents maneres. Jo he triatobservar. Aquestes tapes tanquen un munt de records, un munt desituacions viscudes, planxades sobre paper, en forma de fotografies. Fotografies tenyides amb la textura de lÆòxid de lÆacer perquèés treballant quan comencen a desfilar pel meu cap com una passada dediapositives. Cianotípies que ofereixen un altre punt de vistaperquè el blau és el color associat a lÆautisme. No busco una explicació, no busco ni tan sols una lògica. Sónsituacions que poden resultar-nos cridaneres perquè potser no estandins del nostre contextperò potser tampoc estan tan lluny compensem.