«Posthumà» és un terme que vol descriure, des de múltiplesperspectives, la mena de subjectes que estem esdevenint, més enllà del'humanisme clàssic i de l'antropocentrisme. Rosi Braidotti l'adoptacom a hip. tesi de treball per determinar quins són i com es generenels nous coneixements que hi estan associats. La consciència del que estem deixant de ser i del que estem en procésd'esdevenir és el punt de partida per comprendre un nou subjecteposthumà, un «nosaltres» lligat a la Terra, tecnol. gicament mediat iparticipat per agents humans i no humans. Amb aquest assaig, Braidotti ens convida a pensar sobre nosaltresd'una altra manera a fi de poder dur a la pràctica una èticaafirmativa, la que alimenta el nostre desig de perseverar en una vidamillor en aquest planeta malmès, en companyia dels altres (orgànics, materials i tecnològics).