_Cuc de seda_, una novel·la breu, i _Claustre_, un recull de contes, són dues obres de Valerià Pujol (1952-1992) escrites al tombar elsnoranta, que durant anys van estar extraviades i que ara, coincidintamb la celebració de l'Any Valerià Pujol, s'editen per primera vegadatal com l'autor les va deixar enllestides per a ser publicades. Comdiu Albert Calls al pròleg, «Els relats de_ Claustre_ són unrecorregut per l'altra banda del mirall. Obsessions, simbolisme, psicoanàlisi i distorsió de la vida fins a l'hiperrealisme més extrem. També s'hi troba la valentia i la transgressió que van determinar els seus contes, on s'aprofundeix en els viaranys més obscurs de l'ànimahumana.» «A _Cuc de seda_», continua Calls, «es manifesta un altredels grans temes de Valerià Pujol: la dificultat de les relacionspersonals en el context del sexe, l'erotisme i els tabús socials, enels imprecisos límits, un cop més, del que es considera transgressió». Trenta anys després de la mort de l'autor, aquests dos inèditssorprenen per una modernitat radical allunyada de qualsevol tendènciai per la pervivència de l'estil al pas del temps.