Imagino Budapest

La vida és un reguitzell de petits suïcidis i accidents mortals. Lavida -aquest trajecte durant el qual morim un cop rere l'altre-funciona de la mateixa forma que la poesia. Ambdues comparteixenmaquinaris i protocols. Ambdues detesten les paraules supérflues ipesants que obstaculitzen la recerca de l'ánima. Afortunadament, elsviatges ens ofereixen la possibilitat d'accelerar-ne el procés, dedesempallegar-nos de capes, vels, tels i tuls més de pressa i amb mésfacilitat, com si fóssim nines russes o tal vegada vulgars cebes. Tant és. Al final, el cadáver que retorna a casa sempre és diferent delcadáver que va sortir-ne. Si la casuística és benévola, fins i tot éspossible que sigui més bell que l'anterior. Nota del traductor: aixóque sents, esto que estás oyendo ya no soy yo, es el eco del eco deleco de un sentimiento.