«Menja-t'ho tot!» ha d', escoltar per enésima vegada davant del platcurull de llenties que té a taula. «No m'agrada! No tinc gana! No pucmés!». Les seves protestes no serveixen per a res. Aquest cop, peró, decideix fer cas i, literalment, menjar-s'ho TOT. A la mainada els agrada prendre's al peu de la lletra les ordres delsadults per portar-los la contrária o per deixar-los en evidéncia. Deixar volar la imaginació davant la inequívoca ordre del «Menja-t'hotot!» és una manera de tractar amb humor i ironia aquesta font defreqüents i repetits conflictes. Les acolorides il. lustarcions ens acompanyen per un viatge imaginarien qué el personatge es va menjant tot alló que troba, des delscoberts i la nevera fins a les cases i els planetes. Les marques deles mossegades de cada escena permeten jugar a buscar i descobrir elsllocs per on ha anat passant el nostre afamat infant. Un conte sobre l'eterna batalla del menjar, i sobre la necessitat demesurar bé les nostres paraules i, sobretot, les nostres ordres.