Vaig sortir corrents, de cop. Només vaig tenir temps de sentir que lamare deia Qué fa ara aquest boig No volia quedar-me al seu costat, emnegava a compartir aquell moment amb ells. Ja era lluny, a partird'aleshores ja no pertanyia al seu món, la carta ho deia. Vaig sortirals camps i vaig caminar una bona part de la nit, la frescor del nord, els camins de terra, l'olor de colza, molt forta en aquell moment del'any. Tota la nit la vaig dedicar a elaborar la meva nova vida llunyd'aquí.«En realitat, la insurrecció contra els pares, contra la pobresa, contra la meva classe social, el seu racisme, la seva violéncia, elsseus costums, va ser una cosa secundária. Perqué, abans que jo emrebel·lés contra el món de la meva infantesa, el món de la mevainfantesa s'havia rebel·lat contra mi. Per a la meva família i elsaltres, de seguida, vaig ser font de vergonya i fins i tot derepulsió. Només tenia l'opció de fugir. Aquest llibre és un intent per entendre-ho.» Edouard Louis
