Espill de la vida religiosa

L'Espill de vida religiosa, escrit a principis del segle XVI, és, possiblement, l'última mostra de novel·la en català fins a la Renaixença del segle XIX. És una novel·la al·legòrica, un tractat d'espiritualitat, que va serun autèntic best-seller del seu temps, com demostra la traducció atotes les llengües europees (incloses l'ucraïnès, el polonès o elrus), i va portar la doctrina lul·liana arreu de l'occident. Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa ladoctrina de les diverses etapes i condicions de la contemplaciómística, i la segona és un compendi doctrinal sobre l'oraciócontemplativa. Aquesta obra, pensada segurament per a no iniciats enteologia, és escrita en un llenguatge planer, amb diàlegs vius i ambhabilitat per tal de mantenir l'interès del lector. Aquesta edició crítica, a cura de d'August Bover i Font, estableix per primer cop el text definitiu d'una obra cabdal de la nostraliteratura, que encara avui és molt poc coneguda. Bover hi ha estattreballant al llarg dels darrers 30 anys, i està adreçada, sobretot, al públic universitari i als historiadors de la literatura catalana, però també als interessats i als estudiosos, de la història del'espiritualitat.