ÚRSULA

Mai tant com ara un text m'havia pres l'ánima perfer-me escriure sense aturador. Va ser, des del primer dia, una boge- ria. Una veta al migdel silenci mineral, una acrácia, un no saber ben bé qué. Un llibre de poemes escrits en prosa o com fos. Un moviment guiat per la bellesa-com a fi, sense fi, com a tra Ç, només, potser. L'escriptura som nosaltres, peró és ella qui mana. L'eloqüéncia delverb que abat el mutisme. Deixar que la paraula parli en el seu nodir. URSULA és juganera i desafia els seus propis mites. S'hi rabeja. De la mística del perdre's a la mística del trobar-se passant per lacrema d'esperits i cossos en nom de la desme- sura. I entre l'estatpur i l'esclat pur hi ha poques diferéncies. Depenen de l'amor. De latotalització salvatge de l'amor. Com ha de ser si és dels que fancaure. URSULA és un desafiament d'alteritats en qué el tu, el jo i elnosaltres són múltiples i canviants sense previ avís. Es un deixar-sedur. Es una torrentada ferotge i delicada. Es un imperatiuexistencial. Una porta nova, o una finestra. El caminar-se i el camí.