Judith Butler, una dels intel·lectuals més influents del món, exploracom en un context bèl·lic Occident determina quines vides mereixen ser plorades -les pròpies- i quines no -les dels exèrcits enemics. Icritica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que ho presentin així, cosa que afavoreixl'hostilitat sense remordiments cap als països que no s'ajusten a lanorma occidental d'allò que és humà, ja que en certa maneradeshumanitza els habitants d'aquells països. Escrit amb el rerefons de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan i, també, de les atrocitatscomeses a les presons de Guantánamo i Abu Ghraib, Butler demanarepensar les polítiques progressistes, oposar-se a les accionsmilitars intervencionistes il·legítimes i arbitràries, i establircondicions perquè la violència sigui menys viable i la vida mésvivible. «Reconeguda arreu del món per les decisives aportacions a lateoria del gènere, així com per aquestes reflexions plenes de coratgepolític sobre temes com la vulnerabilitat i la precarietat de lesvides, el dol públic, la guerra, la tortura o el nacionalisme, o ladiferència entre la violència legítima de l'Estat i el terrorisme, Butler manté una relació ben viva amb el nostre context.» (De laintroducció)
