En aquesta nova edició dels textos preciosos i enigmàtics que componen Viatges i flors hem volgut retre un homenatge a Mercè ¡Rodoreda através dels ulls de l'il·lustrador Bernat Cormand. Us proposem unanova lectura de la celebrada autora catalana. Els dos reculls denarracions de Viatges i flors han estat escrits en dues etapes i d'una manera molt diferent l'un de l'altre. Flors de deb. va durar unaeternitat i va ser escrit a Ginebra. Flors estranyes, ins. lites, unaflora bellíssima que a l'autora ¡li anava esdevenint natural. Aranaixia una flor de deb., més endavant naixia una altra flor de deb.. El recull no es va donar per enllestit fins al cap d'un parell d'anysi va ser tancat en un calaix. En canvi, Viatges a uns quants pobles va ser escrit a Romanyà de pressa i no fa gaire temps. Són misteris dela creació impossibles d'elucidar. D'aquestes narracions n'hi ha depatètiques, de divertides: totes, per., malgrat l'humor i tantafantasia, reflecteixen la vida, la inutilitat de l'existència, lalluita per subsistir. Una fugida de la realitat ? segons J. M. G. Le Clézio: «La réalité n'a pas tellement d'importance, ce qui compte, cesont les mouvements venus de l'intérieur, les pulsations qui sortentdu tréfonds»? és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la sevarealitat, és profunda. La impressió general que es desprèn d'aquestpetit llibre és que al llarg d'aquestes narracions l'autora no hatrobat altra cosa que ella mateixa. En Flors de deb. la seva passióper les flors amb tot el que hi ha d'essencial en les flors, en Viatges a uns quants pobles, que ha tret flors del calaix que erentancades, la seva necessitat de fugir. En el fons del fons aquestllibre no és altra cosa que un somriure.