Nòmades

El Moha va néixer en un campament de refugiats i l'Otman es vaesmunyir durant l'assalt d'una tanca. El Mamadú es va gastar elsestalvis de la família per pujar en una pastera i la Jadiya viu amb la seva mare en un pis de protecció oficial. El Moha està enamorat de la Jadiya, però no es veu amb cor de fer el primer pas. També estàamoïnat perquè sospita que l'Otman s'ha embolicat en afers de drogues, però alhora se sent alegre perquè el Mamadú ha aconseguit una feina. El Moha i els seus amics tenen disset anys i grans plans per alfutur. Jorge Molinero ha viatjat per molts països del continent africàexercint-hi la professió de geòleg. A més, conviu amb un filld'acollida que va néixer en un campament de refugiats i que es diu Moha. El Moha té molts amics que fan la seva vida i s'imaginen elfutur. Amb aquests ingredients i una prosa deliberadament fluïda, l'autor ens presenta una novel·la punyent, directa i versemblant. Unahistòria d'amistat i d'esperança, de penúries i de dificultats, d'anhels i de frustracions. La radiografia d'una societat, l'existència de la qual transcorre aliena al microrracisme quotidiàque li traspua per la pell. Una novel·la que ens capbussa en unarealitat polièdrica i complexa que poca cosa té a veure amb lescaricatures habituals, sempre xenòfobes i de vegades ingènues, que esfan servir a tort i a dret amb desvergonyiment.