En Joan només tenia tres anys i ja sabia què volia ser quan fos gran, ballarí de flamenc. No li agradava jugar a futbol ni cap altre esport, com als seus amiguets de la classe. Decidit a emprendre lÆaventuradÆaprendre a ballar flamenc, i amb el suport dels seus pares, en Joanha dÆenfrontar-se a les burles dels seus companys i companyes, ha detrencar els estereotips sexistes sobre el ball i vèncer tots elsobstacles per assolir el seu somni: posar-se les botes o les sabates, els pantalons o el vestit de farbalans i el mantó... i ballar. Permetre que els nens i les nenes expressin la seva creativitatlliurement i sense prejudicis els fa més sensibles i feliços, elsfamiliaritza amb la diversitat i els capacita per transformar elsvalors de la societat
