Una veritat difícil

Walter Benjamin no va morir per una sobredosi de morfina. Per tant, tot el relat entorn del seu suïcidi queda fet miques. Santi Vancellsho té clar, ens ho argumenta des de l'experiència mèdica i hireflexiona amb profunditat en aquest còctel d'història, crònica negrai novel·la psicològica. A més d'haver estat metge a Portbou durantquinze anys, l'autor va ser un dels impulsors del projecte de la Fundació Internacional Benjamin-Portbou, dedicada al filòsof. Enaquella empresa va compartir esforços, entre d'altres, amb Dani Karavan, l'autor del Memorial, que té un paper molt important enaquest llibre. Un llibre que revisa la complicitat del franquisme enla persecució nazi, el trist paper d'espectadors que hi van tenirtants catalans i el relat que s'ha construït entorn de la mort de Benjamin a Portbou.«La teoria del suïcidi va deixar Benjamin sol davant la història i vapermetre als seus botxins viure en la impunitat més absoluta, senseexperimentar cap mena de neguit ni penediment. A Portbou, Benjamin nova claudicar ni va pidolar clemència, no va renunciar als seusprincipis ni es va arrossegar davant la policia». Santi Vancells va ser el metge titular de Portbou durant quinze anys, i en va estar cinc coordinant el Projecte Internacional Benjamin-Portbou. Ha treballat en l'organització d'esdevenimentsrelacionats amb aquest projecte a París, Berlin, Barcelona, Girona i Portbou. Va col·laborar amb Dani Karavan per impulsar la Casa Walter Benjamin a Portbou. Durant anys ha guiat i ho continua fent grups depersones pel camí que va seguir Benjamin, des de Banyuls fins a Portbou. El seu relat uneix en una mateixa veu la memòria de Benjamin, de Portbou i de Karavan, i culmina una dedicació tenaç de molts anysdivulgant la relació entre la vila i el filòsof.