Michel Zimmermann ha consagrat la major part de la seva obrahistoriogràfica a la Catalunya medieval, en particular als primerssegles de la seva existència. En aquest llibre estudia el naixement, la «creació» de Catalunya, la formació d'allò que podríem denominar la identitat catalana, el sorgiment i la consolidació d'una comunitathumana caracteritzada per una llengua i uns costums comuns, ambinstitucions polítiques i formes d'expressió originals i un espaipropi. Catalunya, doncs, existeix com a realitat humana, territorial, cultural i política. La seva gènesi, clarament un fenomen medieval, es produeix en una seqüència cronològica (segles viii-xii) que comprèndes de les primeres manifestacions històriques d'individuació del'espai que esdevindria Catalunya fins al moment en què la difusió del nom demostra el reconeixement de la seva existència, un procés queculmina amb la presa de consciència col·lectiva i la identificació com a entitat política sobirana. Aquesta obra assenyala les etapes de la consolidació de Catalunya enel paisatge europeu com a col·lectivitat conscient de la sevaidentitat pròpia i reconeguda a l'exterior, un fenomen històric quepodríem qualificar de «nacional» o «identitari» i que es reconstrueixa partir de la documentació, que aporta el punt de vista delscontemporanis sobre el seu univers quotidià.
