La presonera

Amb La presonera, arriba el cinquè volum d'A la recerca del tempsperdut en la traducció de Valèria Gaillard. Hi ha poques lectures tantransformadores com la d'A la recerca del temps perdut. Al llarg delsseus set volums seguim el Narrador des de la seva infància, a Pelcantó de Swann, fins a la maduresa, a El temps recobrat, un camí dedescoberta i creixement vers la realització de la vocació d'escriptor. El temps, l'amor, la gelosia, l'art, l'individu enfront de lasocietat, la mort... És una obra total que conté en ella mateixa unafilosofia i encara avui ens interpel·la amb tota la seva forçacreativa, ara en la traducció acurada i respectuosa amb l'estil sinuós de l'autor de Valèria Gaillard. A La presonera, el protagonistareclou a casa seva Albertine i reprodueix una relació obsessiva, travessada per la gelosia com un mirall de la de Swann i Odette. Així, oscil·la entre l'avorriment que li provoca la noia i l'angoixa per no poder posseir-la del tot. El volum conté, a més, passatges cèlebrescom ara la dels crits del carrer a París que sent el protagonista, ola mort de l'escriptor Bergotte, fulminat mentre contempla un quadrede Vermeer. Sobre la traducció de Valèria Gaillard d'A la recerca del tempsperdut"Un català fresc i clàssic alhora, la Gaillard, amb una feina debrodaria finíssima, encisada per la complexitat i la bellesa de lafrase proustiana ha sabut traslladar-la amb tota la seva sinuositat iaquest ressò de l'oralitat que el narrador posseeix mentre recorda"[...]"Se n'ha sortit filant un estil que conserva aquella música especialque constitueix una de les fites proustianes i que se sol perdre enles traduccions. Caça al vol la sonoritat de la frase que restitueixtota la potència d'un instant passat, la capacitat memorística d'unaolor, la força del record d'un tint, la singularitat d'un moment degràcia: ens dona la veritat de la literatura". [...]"Hi ha molt de treball d'escriptura en la traducció gaillardiana. Eldetall més petit és enfocat. El vellut de la carn, el color de lallum, els sons vibrants, la textura de la matèria, tot un presenteternitzat per la força de la lletra"Biel Mesquida, Diari de Mallorca