Final del 1981. A la tele, Retrato en vivo. «Será que ya es primavera. Caliente, caliente. No sé». Aquell any, el tinent coronel Tejero havia intentat promoure un cop destat. Poc després shavia firmat l ANO, lúltim gran pacte de la Transició. Feia tretze anys que shavien fundat les CCOO, en feia sis que havia mort Franco i cinc de lonada de mobi¡litzacions més gran que havien viscut mai les Illes Balears. El poble va sortir al carrer i va cridar democràcia. Al capdavant, sempre, els obrers i les seves organitzacions. El 1977 shavien legalitzat els partits i els sindicats, i shavien celebrat les primeres eleccions. El 1978 el poble va votar la Constitució i hi va haver els primers comicis sindicals lliures. El 1979 va ser el torn de les eleccions municipals i de la victòria aclaparadora de la UCD. També hi va haver una gran mobilització dels obrers pels seus convenis. Igualment el 1980. Però érem al final del 1981 i aquell any la democràcia shavia consolidat, tot i que aleshores ningú no podia estar-ne segur. De tot aquest camí, complex i apassionant, tracta aquest llibre.
