La mort i la violeta

En Jan és, de nou, a l'escola. Ha de recuperar el temps perdut, peróell té la sensació que és ara, que perd el temps. Mentrestant, al mar, al món del seu pare, s'insinuen coses esfereïdores: fills quefereixen pares, judicis sumaríssims a menors d'edat, les sirenesperceben que al fons marí está passant alguna cosa, el vaixelld'ungles de mort deixa un rastre de mort, destrucció i desolació. Elmar torna a cridar en Jan Plata.