El cranc de les pinces d'or

Tot seguint la pista d'una misteriosa llauna de cranc, en Tintín caupresoner dins d'un vaixell d'una banda de malfactors traficants d'opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capitá Haddock, aleshores fet un patétic esclau per la seva addició al'alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com aen Tintín, perqué aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació delcapitá es fará efectiva al llarg de la seva for Çada travessia deldesert El 10 de maig de l'any 1940, les tropes alemanyes ocupen Bélgica, la qual cosa va interrompre la publicació de Tintín al paísde l'or negre. El desastre bélic s'estén per tot el país. Hergé, ambla seva filla i la seva cunyada, marxa cap a París el 15 de maig id'allí van cap a l'Auvergne, a casa d'uns amics, a l'expectativa delsfets. El 30 de juny, tornen cap a Brusselles, i un cop allí, Hergés'assabenta que Le Vingtiéme Siécle ja no existia i que, per tant, Le Petit Vingtiéme també havia desaparegut. El 5 de setembre entra a treballar a Le Soir periódic llavorscontrolat per l'invasor amb la tasca de crear un suplement infantil al'estil de Le Petit Vingtiéme. El 17 d'octubre de 1940, va sortir alcarrer el suplement setmanal Le Soir Jeunesse. Aquesta publicaciótenia 8 págines, de les quals dues eren per a les noves aventures de Tintín. Peró les restriccions de paper li anirien robant págines finsque el 23 de setembre desapareix aquest suplement setmanal. El crancde les pinces d'or es continua publicant dins el diari, en tires de 17 per 4 cm. Caldrá doncs trobar un nou estil, tant per la forma de lanarració com pels dibuixos. El mateix Hergé va reconéixer que enveure's obligat a fer aquestes tires diáries de tres o quatredibuixos, el va fer aprendre molt sobre la narració: no es tractavaúnicament de fer que el lector posés atenció fins el final de lapágina, sinó que ara calia retenir-li l'atenció al final de cadalínia, prácticament a cada moment. L'obra es va publicar com un volum, l'any 1941 i va ser reeditada en color el 1943.