Passatge al Nou Món

Port de Barcelona, 1918. El transatlántic Reina Victoria Eugenia estáa punt de salpar rumb a Buenos Aires. A bord, la Berta Casals recorreels salons de primera classe descobrint-ho tot per primera vegada. Téels nervis a flor de pell, se'n va a América per no tornar. Un ricargentí que gairebé no coneix, don Julio Mitchell, l'espera percasar-se i convertir la Patagónia en la seva nova llar. Una vida al'altra banda de l'oceá. Durant el llarg viatge coincidirá amb l'Abel, un noi que va conéixer en la seva vida d'abans, alhora que fará unanova amistat amb la filla d'una gran ballarina, la Irina Alexandrovna. Les dues noies compartiran converses, complicitats i un secretinconfessable que segellará el seu destí per sempre. Gairebé setantaanys després, la Berta explicará a la seva néta Valentina la veritable história d'aquella travessia inoblidable. Dues dones desconegudes que esdevindran les protagonistes d'aquestahistória a alta mar, dues ánimes que compartiran no tan sols unatravessia per l'Atlántic sinó també una part essencial del seu destí.«L'orquestra comen Ça a tocar a la coberta de passeig. Es una melodiaque pretén ser alegre, peró alguns passatgers ja comencen a plorarmentre els mocadors voleien al vent i els cossos s'aboquen cada copmés neguitosos cap als familiars que queden al moll. El pare. La Berta el torna a buscar amb urgéncia i de seguida el distingeix. Es alláben quiet, amb el seu vestit gris i el barret que al Ça amb una má. Ladistáncia no li impedeix veure la solemnitat del seu rostre, que no es correspon amb la seva figura, tan petita com sembla des d'allá dalt. Al primer moviment del vaixell, la Berta queda lúcida com un raig dellum. Marxen». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.