La história que ens explica el Curial e Güelfa és cavalleresca isentimental. En part recorda les novel·les sobre Lan Çalot i Tristany i en part reprodueix el model de les cróniques biográfiques decavallers contemporanis, peró alhora és molt nova, ja que l'autor eraun lector devot dels clássics abastables a la primera meitat del xv ies deixava guiar pel mestratge de Dante, Boccaccio i Petrarca. Elsprotagonistes són italians i l'emperador d'Alemanya i el rei de Fran Ça hi tenen un paper destacat, peró els millors cavallers, elsgovernants més justos i els mercaders més honrats són catalans oaragonesos, la passió amorosa és un dels motius centrals de l'obra, peró la Güelfa controla amb severitat extrema la relació amb el seuprotegit, Curial, de manera que, quan l'educa com a cavaller icortesá, manté l'amor en els límits estrictes d'una honestedat quefinalment será premiada amb el matrimoni, la magnífica prosa del'obra, deliberadament supradialectal, recorda vivament motius, frases i al·lusions de la tradició clássica, peró Curial es comporta, engeneral, com un cavaller errant de les novel·les del segle xiii. Destaca també el fervor monárquic de l'Anónim, projectat en la figurade Pere II el Gran, el nostre rei més italiá del segle XIII.
