L'escriptor Joan Sales exposa l'ànima en una carta del 1937 al seugran amic, el poeta Màrius Torres. L'autor d'Incerta Glòria, sol enaquell front de guerra, escriu: «Déu va viure entre nosaltres fet unvagabund com tots, rodolant a l'atzar dels camins i vivint de caritat. []. He arribat a un punt que ja no puc creure més que en el Déu-trinxeraire de Galilea, que baixà del Cel per ensenyar-nos quel'únic camí que duu a la glòria passa pel sofriment, un Déud'infanteria en una paraula». En la seva meditació de l'Evangeli, Joan Sales hi descobreix aquest Jesús trinxeraire. Agustí d'Hipona veu en Jesús «algú més íntim que allò meu més íntim». Joan Pau II hi troba un Jesús que té «la veritat darrera i definitiva sobre l'home». Potserés per això que la inspiració divina ha volgut que les escenes delsevangelis siguin tan cinematogràfiques i quedin tan a l'abast de laimaginació: perquè es pugui esdevenir una trobada personal amb Jesús, un contacte vital i decisiu com els de Joan Sales, Agustí d'Hipona o Joan Pau II.
