La Nova Can Çó és una de les máximes contribucions a la culturaliterária, musical i espectacular del país i d'Europa des de mitjanssegle XX. Des de la reivindicació augural entre els anys 1959 i 1962, les tendéncies de rebel·lió i de modernitat a partir del 1968 esdiversifiquen en diáleg de successives generacions amb els movimentspoeticomusicals internacionals. Amb la can Çó des del Mediterrani com a máxima referéncia histórica, a través de la interpretació original ila musicació de poesia clássica i contemporánia. El llibre estudia elpanorama dels creadors-intérprets i les diverses creacions en elcontext geográfic i social: la relació entre la can Çó popular antiga i la moderna, les musicacions dels poetes de referéncia, la relació amb la chanson, la canzone i el folk, el pop i el rock, i elsprocediments estilístics i temátics, a través de les metáforescantades 'al vent del món'.