Submarins de butxaca

Alcidamant d'Elea definia el pensament com «una máquina per assetjarla llei i l'hábit, els reis hereditaris i l'Estat». Fidel a aquestdesigni radical, com si d'un presocrátic postmodern es tractés, l'autor de Submarins de butxaca, amb una llengua esmolada que noretrocedeix ni davant l'autoparódia, s'encarrega de posar en qüestióalgunes de les principals facetes (sociopolítiques, morals, artístiques, epistemológiques i religioses) del sentit comúcontemporani. Un llibre insolent i intempestiu, amb un ácid sentit del'humor a cavall entre l'absurd i la tragédia, que entronca amb latradició dels grans aforistes centreeuropeus com Lichtenberg, Kraus, Canetti o Lec.