Homes artificials

El misteri de la generació ja no era més un misteri, tenia lloc allí, davant dels nostres ulls, podíem veure'l i observar-lo, podíemseguir-ne les fases pas a pas... Els óvuls s'estengueren com unsllavis petoners envers les espermes, aquestes s'hi aproparen i, comembriagues d'amor, s'hi deixaren absorbir i encloure, els tubscapil·lars, en virtut de la teoria del sifó, comen Çaren a transportarla fibrina, la lecitina i el sucre, i..., oh for Ça de la suggestió!, hi hagué un moment que va semblarnos a tots que el termóstat, lescampanes de vidre, els dipósits de sucs alimentosos, tots els aparells i totes les llurs peces tremolaven de fruïció, frisaven, gaudien dela preséncia d'aquell acte. Nécia suggestió dels homes, que, malgratllur ciéncia, no poden sostreure's a la idea de la influéncia delsistema nerviós en tots els actes vitals!... A Homes artificials, Pujulá ens presenta un científic entestat a crear una humanitat novade superhomes que substitueixi la societat actual, decadent icorrompuda.