La decisió de Brandes

«Tu tries.» Una veu segura, acostumada a imposar condicions, a fer que la por o els dubtes sacsegin la capacitat de decidir fins a fer-lamiques. «Si vols recuperar els teus quadres, només m'has de donar el Cranach.» El Cranach. Me'l sé de memória. Tanco els ulls i el veig. Sense ombres. Amb la nitidesa dels somnis: les tres figures, elpaisatge escarpat, els núvols amena Çadors. «Tu tries. Peró no t'hopensis gaire, que no tinc tot el temps del món.» Paraules que ofeguenles últimes escletxes d'aire respirable, que pesen com una llosa. Després va tancar la porta a poc a poc, com si encara no haguésarribat l'hora de fer soroll per intimidar-me. Quan n'hi havia prouamb l'esguard per notar una esgarrifan Ça a l'esquena.