ôNo parlis llevat que puguis millorar el silenciö, deia Borges. Finson pot transmetre un gest, una carícia, una mirada? Perquè nocal la veu per mostrar afecte o dir coses boniques. El contacte físic, com a mostra dÆafecte, és imprescindible per aldesenvolupament emocional: dona seguretat, afavoreix lÆautoestimai millora la confiança en un mateix i en els altres. Somá manté aquesta actitud vital amb lÆaparició de les girafes. Mare i filla no tenen veu, però tenen un altre mètode: les carícies. I la girafeta comparteix amb els altres animals aquesta forma detransmetre els sentiments i les emocions. A partir dÆaquest moment, la història fa un gir radical: lesil·lustracions continuen mostrant personatges que gaudeixen sensenecessitat de paraules, només amb abraçades, carícies I lÆaprenentatge també es difon a noves formes dÆacostament a lÆaltre, així, des del moment que la girafeta ensenya a un elefant com són lescarícies, aquesta interacció entre diferents continua: lÆelefant hoensenya al tigre, el tigre, al llop... No hi ha dubte del pes de les girafes en aquesta història. Quinterodiu que ôtots els animals emeten sons per cridar-se i dir-se quesÆestimen, menys les girafes, que són mudes, però per dirse quesÆestimen obren molt els ulls, per això els tenen tan grans, i estoquen. I això ho ensenyen a altres éssersö.
