Mal de llengües és una defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis (de la gent del carrer, d'algunsil·lustrats i, sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixena menystenir algunes llengües. Tuson ens explica que les llengüeshumanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostramemória. Cal tenir-ne cura, perqué les llengües humanes, totes lesllengües sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons deles seves estructures armes secretes i mortíferes. Són del totinnocents, i ho ignoren tot sobre l'agressió i les preeminéncies. Hiha, peró, qui té voluntat i té poder, i fa de les llengües bandera. Ivet aquí que el món dels humans és ple de prejudicis.