La gavina (1896), L'oncle Vánia (1897), Tres germanes (1902) i Eljardí dels cirerers (1903) són les obres mestres indiscutibles dins la producció dramática d'Anton P. Txékhov: quatre peces que van canviarel curs de la tradició teatral russa, europea i nord-americana. Perqué Txékhov, per primera vegada, hi va renunciar a desenvolupar una acció dramática convencional i es va concentrar en la pintura d'atmosferes, i així va aconseguir que, per sota del text, sense fer-se maiexplícita del tot, es reveli sempre el que en podríem dir la vidasoterrada: l'auténtica vida interior dels personatges, els estatsd'ánim d'uns homes i unes dones que, amb més o menys angoixa i amb més o menys resignació, assisteixen a l'acompliment del destí que els hacorrespost mentre observen la decadéncia del seu món amb l'esperan Çad'entreveure'n un de millor.