El Café de la Marina (1933) constitueix una fita en la producciódramática de Sagarra: un títol ben representatiu del "poema dramátic", el génere característic de l'escriptor barceloní, alhora que un delsseus grans éxits de taquilla. S'hi recreen el món i l'ambientmariners, condensats entre les quatre parets d'una taverna depescadors, en un poble costaner, vora el cap de Creus: un microcosmoson convergeixen vides pobres, monótones, escarrassades. Vet aquíl'escenari que emmarca una trama amorosa clássica: el pare interessatque acorda lliurar la filla a un pretendent ric peró repulsiu, contrala voluntat d'ella i les esperances d'un aspirant jove, preferit pelcor de la noia. Hi ha, doncs, un triangle sentimental, rivalitaterótica, passió latent. A més d'una galeria de personatges secundarisi d'un llenguatge popular viu que, a parer unánime de la crítica, suposen dos mérits importants, destacables entre altres encerts, d'unclássic de la dramatúrgia catalana.
