Zugunruhe és molt més que el relat d'un viatge a les regions mésfredes del planeta. És un viatge físic, de moviment d'un punt a unaltre, o d'un punt a molts punts, per. també és un viatge en el temps, cap al passat ¡records de joventut, la relació de l'autora amb el seu pare, de com aquest li va inculcar la dèria septentrional¡, i cap alpresent, a través d'en Jan, el seu fill petit de disset anys, i elpresent viatge. Cada any tots dos comparteixen un viatge, i cada anyla Fúlvia descobreix un nou Jan. És en aquests viatges quan la vida, potser, se sent més viva i canviant. Zugunruhe és la paraula alemanya (Zug: «moviment», «migració» i Unruhe: «agitació», «ansietat», «inquietud») que descriu elcomportament instintiu en els animals abans d'emigrar, especialment en les aus. Una urgència interior que les empeny a batre les ales, canviar els patrons de gana i de son i bellugar-se nerviosament finsque arriba el dia, no saben per què, que emprenen el vol. És aquestsentiment el que ha volgut expressar Fúlvia Nicolàs en el seu llibre.
