La crítica italiana ha definit aquest relat-diari com un petit clássic contemporani. El fil conductor de la narració és l'éxode delsitalians de Fiume, ciutat que el 1947 va passar a Croácia, dinsl'antiga Iugoslávia. Marisa Madieri torna a trobar en la memória elsepisodis trágics i cómics que van marcar la seva infáncia, lespersones amb qui va créixer -com la inoblidable ávia Quarantotto- il'ambient del Silos de Trieste, «un paisatge vagament dantesc, unpurgatori nocturn i boirós», on va viure amb altres refugiats fins que va ser adulta. A mesura que avan Ça el relat, l'escriptura, precisa isubtil, revela una tensió entre la reapropiació del passat i laincertesa del futur, que desemboca en una actitud valenta i generosadavant la vida.