En ple estiu del 1950 cinc noies adolescents internes en un col·legide monges juguen MITJA VIDA juntes per última vegada a «Acció o Veritat» o, com elles en diuen, el joc de les penyores. Dues, lesbessones Viñó, estan a punt de comen Çar una nova vida, plenad'interrogants, lluny d'allá. L'ocasió és especial i ho saben, perócap d'elles espera que aquesta nit es converteixi en un puntd'inflexió per a algú més i que sense ni tan sols imaginar-ho acabimarcant el seu camí per sempre. A través de les vides de cinc amiguesal llarg de trenta anys, Mitja vida retrata una generació de dones que van haver de construir els seus destins a l'Espanya de la dictadura i la Transició, en un moment en qué la hipocresia d'aquells que volienmantenir les formes a qualsevol preu es va enfrontar amb noves mirades sobre l'amistat, l'amor i la llibertat. Un relat eloqüent i vitalsobre com ens afecta el pas del temps, sobre el pes de la culpa i laimportáncia del perdó. Li vaig dir que no la podia perdonar i que totalló que m'havia explicat fent veure que estava penedida no em serviade res. Que ningú pot perdonar en nom d'un altre, així que amb el Vicen Ç hauria d'arreglar-ho d'una altra manera. Que el perdó no és unintercanvi, sinó un do. Un do que es dóna de franc i que no té caplógica, per aixó ningú no pot comprar-lo. Si es comprés, li vaig dir, deixaria de ser auténtic perdó i esdevindria una altra cosa. Aquestaés la raó, vaig dir-li, per la qual no estava en la meva má fer allóque ella volia. Només podia oferir-li la meva compassió o, encaramillor, el meu oblit.
