Barcelona, 1936-37. La ciutat és un bullidor d'il·lusions, conspiracions i tragédies. Vladimir Antónov- Ovséienko, el cónsolsoviétic, té l'encárrec d'ajudar la rereguarda republicana peró tambécontrolar la CNT i perseguir els trotskistes del POUM. El vellbolxevic s'enamora de Catalunya, s'interessa pels anarquistes iestableix grans complicitats amb Lluís Companys. Es l'any delsprocessos de Moscou i la seva dona, Sófia Levin, descobreix elshorrors de l'estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viuescindit entre la lleialtat i la veritat. Stalin no se'n refiará mai. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu fidelxofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conéixerquan Hitler hagi estat derrotat. Vuitanta anys més tard, una jovehistoriadora russa el descobrirá a casa d'una dona misteriosa denoranta anys que viu envoltada de llibres i records. «La primeravegada que vaig sentir anomenar Stalin, tenia onze anys. Va ser propde Tolosa de Llenguadoc, on vivia amb els avis, a pagés. Ja es veiaque aquell dia no seria com els altres». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
