Valent-se d'un intercanvi epistolar ficcionat, Francesc Torralbaofereix una mirada molt personal al text de les benaurances, a travésde les quals desplega els grans principis de la proposta cristiana. En el llibre compareixen dues veus: una de creient i una d'agnòstica. Iencara que el creient sigui l'alter ego de l'autor, el seu discursno adopta mai un to apologètic o acrític, de la mateixa manera que lafigura de l'agnòstic no és la de l'infidel a convertir sinó la del'interlocutor que qüestiona les conviccions del creient i les posa aprova, aportant també la seva pròpia lectura del text. ¿Per què s'hade vincular la benaurança amb la pobresa ¿Ens hem de sentir culpablesper haver passat una vida alegre ¿Afirmar el Regne en el més-enllà noés una manera de menystenir aquesta vida amb tots els seus dons iplaers El pensament es desenvolupa, doncs, a través del diàleg, elcontrast i la discrepància, cosa que afina les idees i les creencesperquè les sotmet a l'escrutini de qui no en comparteix elspressupòsits.
