Infinits Infinitius

L'escriptura poètica d' Enric J. Vilajuana viatja en el temps ambabsoluta naturalitat, evocant el record, el guspireig d'allò viscut iarrelat a un present, des d'on el silenci i la llunyania, trasbalsenles paraules encara no dites formant el vers, no per casualitat, simés no, en la pròpia reflexió profunda, en la solitud. Enric J. Vilajuana crea la paraula, al ritme sonor del silenci. Absorbeix en el desig el pensament d'allò viscut, d'allò acabat, o senzillament dequelcom per tornar a viure sota un cel, esborrant límits, en un tempsinfinit. La veu poètica fa ressò en l'espai que estima, a pell, fent-la seva.