Solastàlgia

La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arrand''unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap al''Empordà. A l''expedició l''acompanyen un marit que exportapollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tietaexcèntrica que no hi toca gaire. L''objectiu és refundar l''Edat Mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l''amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, el seu empatx filosòfic, les baralles amb lafilla i la solastàlgia*. L''amor i assumir la pròpia fragilitat seranles úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb elsaltres.*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat perl''activista australià Glenn Albrech. Designa la tristesa causada perla destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.