A partir de la identificació de Wittgenstein entre jocs dellenguatge'i formes de vida' Israel Clarà basteix un poemari que es tornael mural dels diferents àmbits on el llenguatge de la raó poèticapredica del món i de la condició humana. La realitat que sovintsubstitueix l'escriptor amb la dosi justa d'imaginació i de memòriadeformant potser per suportar el pes de l'existència, és presenten cada icona de l'esperit. En aquest llibre apassionat hi ha poemesque parlen del petit príncep que som i de la rosa, de la barbàrie ilafragilitat i de la transcendència de l'ànima en diàleg amb l'univers. Hisón presents els autors i les referències que han influenciatl'autor. Una obra amb un pròleg i un epíleg esplèndids de Cristina Àlvarez Roig i Coloma Lleal per fer més nítid el somni.
