Paradisos Oceànics

Aurora Bertrana, amb les seves paraules, va fer el món més petit. La Polinésia era un indret remot, perdut, inimaginable, fins que ella hiva estar. Fins que aquesta periodista va salpar a Papeete i vacomen Çar a enviar les seves cróniques d'Oceania cap a Espanya. Va sera finals de la década de 1920. Bertrana, de trenta-quatre anys, vaarribar a aquell indret exótic, absolutament desconegut i, durant tres anys, es va dedicar a descriure la seva naturalesa i a escriure sobre la seva gent. Parlava sobretot de les dones, dels matrimonisfor Çosos, de la maternitat sense contractes, de la sexualitatalliberada. Viatjava perqué buscava i perqué fugia alhora. Des que era una nena, llegia d'amagat a la biblioteca del seu avi: amb el pobleno en tenia prou. Escapava d'una vida que la seva mare va pensar per a ella quan li ensenyava a cosir, a brodar i a fer puntes perconvertir-la en una senyoreta com cal.