Cap escriptor català no ha retratat mai com Ruyra les pors, elsdesitjos, els malsons, ni ha donat tanta força a les mirades: elllambrec fugaç i decisiu de l'enamorament, l'esguard colpidor de lapobresa, la mirada d'espant que els gironins adrecen al cel quans'acosta la fi del món, els ulls penetrants d'en Jeroni Baltrons, queli permeten desemmascarar les interioritats més pregones de les ànimes humanes, i, naturalment, en el relat que dóna nom al llibre, lail·lusió de l'aventura que compartim amb en Ramon, en Lluís i en Xaneta quan munten una parada per caçar ocells al cor de la nit i hande plantar cara al despietat Llambregues. Per aix., i per moltes coses més que hi descobrireu, La parada continua sent un dels llibrescabdals de la tradició narrativa catalana.
