La ira és la manera més forta i segura de dir no. Sorgeix de lapreocupació intensa per alguna cosa, d'una manera concreta d'entendreel món o de la identificació amb algú. És també la passió mésvehement: és com un alçament de totes les nostres potencialitatsfísiques i morals. La ira ens porta molt més sovint a un simulacre d'agressió que no pasa una agressió real, encara que no hàgim fet cap exercici estoic. Ésun avís del cos que ens il·lustra sobre el funcionament del món. Laira ens pot trasbalsar i enfortir, ens pot alliberar de viure una vida submisa o de repetir una versió rebaixada de les vides dels altres. Per. la bèstia no es pot dominar mai del tot. La tenim sempre molt aprop, a la cova, mig adormida, hi hem de baixar tot sovint perpresentar-li els nostres respectes.
